| La Conca Della (Els dinosaures) D'aquesta trobada en fa ja deu anys .Des d'aleshores , a la conca Della i a la de Tremp s'han succeït campanyes d'escavació i recerca per recompondre el paisatge del que feu dels dinosaures,autentics déus terrenals durant 150 milions d'anys. De moment, Santafe y el seu equip han aconseguit ja eixamplar el santoral de rèptils cretàcics amb un ancestre de la conca Della. El Museu historic i paleontològic d'Isona servira per fer saber els antecedens al visitant, Inagurat l'agots del 1990, el centre acull una exposició permanent de les restes de dinosaures que han apargut a la conca Della en les escavacions que s'han anat fent. A les vitrines del museu s'hi poden examinar diferentes pars dels esquelets dels dinosaures que van viure a la conca. El visitant contemplarà unes peces que semblen tretes d'un geganti joc d'anatomia . El museu permetrà també als visitans tenir davant els ulls vèrtebres de dinosaure corresponents a diferents part del cos .
|
dent de dinosaure |
Diferents rutes que el protaran a xafar el terreny i anar a veure els jaciments . Cal que algu li porti, ja que no es facil arriba-hi. El jaciment mes conegut és potser, la niuada d'ous de dinosaures de Basturs, considerada a nivell mundial. |
Grès d'Areny. Sedimentes de platges, deltes i barres litorals quan el mar Atlàntic de l'Era Secundaria arrivaba fins a Isona. Model sedimentari per als geolegs petrolers. Turbidites de Vallcarga. Sediments m,arins profunds de L'era Secundaria. Moltes fotografies de llibres cientifics provenen d'aquets lloc. Conglomerats de la Pobla de Segur. Ventalls al.luvials que marquen l'aixecament del Pirineus. Tal vegada el millor exemple fossil del món. 1.1.4 Congots de Terradets i Bon Rebei Sèrie de les càlcaries de Terradets, que varen depositar-se a una fondaria de plataforma en un mar calid de l'Era Secundaria. Riu fossil de l'era Terciaria (Formacio Castissent). Molt Estudiat pels holandesos i per universitats catalanes. 1.1.6 Les Valls de Manyanet i Fosca Roques fosques (pisarres), o blanquinoses (granits de Estanygeto), de l'era Primària. Mes al sud són vermelles (La Mola d'Amunt, La Plana de Monròs ), i varen depositar-les rius de ara fa 300 m.a.
1.1.7 Vall d'Ager ( La Regola, Doll, Bar del Manyo) Excelents afloraments de sediments mareals de l'Era Terciaria. Sinclinal d'Ager a la pasarel-la. Punts per on sobreeixis l'aqüifer que és el grès d'Areny. Al voltant dels estanys es troba eltraveti, que mostra fulles i plantes petrificades. 2.1.1 Jaciments d'ou de dinosaure 1 Llordà Varies nidades que poden ser agrupades en dos jaciments principlas: Basturs-1 i Basturs-2. 3. Suterranya Encara sense estudiar, fins ara s'han descobert uns 15 agrupats en 3 o 4 nius. Més aprop del moment de l'extincio dels dinosaures.
1.- La Posa A la carretera que travessa la serra cap a Boixols hi ha un magnific tall de la formció rocosa que conté aquestes petjades. 2.- Abella 3.- Orcau 4.- Fotllonga (Vall d'Ager) 5.- Peralba (Vall d'Ager) 6.- Valderiet (Vall d'Ager ) 7.- Areny
2.2.1 Colades de Basturs Esculls de rudistes i corolls de l'Era Secundaria. Els rudiostes es varen extinguir i eren organismes formadors de colònies, on els animals podien arribar a tenir fins i tot un metre.
3 PUNTS SINGULARS DEL PATRIMONI PREHISTORIC
Nerets Primers grups humans documentats al Pallars ara fa 20.000 anys. Pre-Nearderthals, campaments a l'arie lliure, artefactes loitics caracterizats per pics, xopers i fenedors (cultura Axeliana). 1.- Cova de la Platja (Cellers). Silex , elements de collaret fets amb valves de petxines i alguna ceramica. Neolitic final-bronze. 2.- Cova Colomera o de le Gralles (Sant Esteve de Farga, Alçamora). Des del neolitic final a una ocupació roamana . 3.- Cova de Sant Miquel (Moror) 4.- Cova dels Muricecs (Llimiana) Estratigrafia amb 4 nivells, des d'el Paleolitic al broze. 5.- Cova del Gel o dels Correis (Llimiana de la Serra). Ceramiques del bronze i bases positives de siles. 6.- Cova Negra (Matasolana) Necropolis d'incineració. 7.- Obrador del Silex de l'Hostal Roig (St Salvador de toló). 7 (bis) .- Eglésia pre-romanica. Origens romans i restes de silex de clara factura humana. 8.- Cova del Mosquits (Sant Salvado de Toló) Restes de ceràmiques del bronze i el material litic de cronologies anteriors. 9.- Coves del Congots (Abella de la Conca). Restes de ceràmica a mà, material ceràmic i litic del bronze. 10.- Cova de Toralla (Toralla).
11.- Cova de les Llenes (Erinyà). Bronze Ple i final 12.- Balma de Purgatori (Sant Pere de la Malesa, Motnsó). Monestir de l'Any 860 de planta pre-romanica, de dues naus i dos absis, amb pintures murals. Ceràmica a mà de cronologies anteriors.
1.- La cabana de Montsó (Montsó) 2.- Mas Pallarès (Cadolla, Senterada). 3.- La Casa Encantada de la Serra de Pinyana (Cadolla , Senterada). 4.- La Cabana del Moro (Reguart, Senterada), 5.- Cabaneta dels Moros (Cervòles, Senterada). 6.- Puimolar (Areny ). ITINERARIS Pont de Claverol (Museu dels Raiers) - Agramunt - Claverol/Roca de Santa (geologia),Hortoneda,Boumort (fauna, geologia) Carreu, Boixols/Carranima,Isona (petjades) Abella (petxades, romànic, geologia ) colades de Basturs (paleontologia) Sant Corneli (fauna)- Herbasabina, Pesonada(fauna-geologia), Pont de Calverol, la Pobla.
4.- RUTA DELS DINOSAURES, Turisme a peu 1/2 dia
5.- VALL D'AGER, turisme, 1/2 dia.
Lluis Ardevol Geoprep MUSEU DE LA CONCA
DELLA, Iniciarem el nostre periple per Montsonis i Montclar, dos castells peculiars ja que , tot i ser de propietat particular i estar habitats, ofereixen la posibilitat de realitzr-hi una visita comentada.
Montsonis , comarca la Noguera és una construcio bastita el segle XI i actual residencia de seu propietari, En Carles Montoliu, Baro L'Albi. El Castell senyorial de Montclar, situat a la comarca d'Urgell, fou declarat monument historic-artistic l'any 1979 i, a diferencia del de Montsonis, presenta una estructura més moderna i residencial. Castells de propiedat privada, cal constatar l'existencia de sis construcion força remarcables però ara per ara tancades al public.
Monsonis : Juliol agost (tancat) Dissabtes Montclar |
