└ger

└ger

Balaguer

Camarasa-Fontllonga

Gavet de la Conca

GuÓrdia de Noguera

La Baronia de Sant O´sme

Llimiana

Tremp

Vilanova de MeiÓ


 

 

└ger

La major part del municipi d'└ger s'estÚn per tota la vall situada al sud del Montsec d'Ares. Limita a l'est amb el riu Noguera Pallaresa i a l'oest amb la Noguera Ribargoršana.

Hist˛ricament trobem en la vall d'└ger assentaments ibericoromÓnics i arÓbics; aquests ˙ltims ens indiquen la zona fronterera per la seva denominaciˇ, fins ben entrat el segle X. El castell es va mantenir fins a la guerra carlina i va haver de suportar diversos setges.

En aquesta Ŕpoca els conreus mÚs destacats eren les ametlles, els farratges i els cereals; si bÚ, fins ben entrat el segle XIX, el cultiu del cÓnem i del lli permeteren el manteniment dels telers. El bestiar de llana ha esdevingut l'activitat ramadera principal. Cada cop mÚs, per˛, el sector turÝstic intenta obrir noves perspectives dins l'economia de la vall: cal destacar que en └ger se celebren, anualment, numeroses competicions d'ala delta, algunes d'elles d'abast mundial.

El Montsec es una zona de gran bellesa, la cual, per la importÓcia de la seva fauna i la seva flora, ha merescut a ulls de la Generalitat el reconeixement de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interes Natural (PEIN). Ager vol esdevenir la seu del vol lluire i per aquesta raˇ concentra les seves energies en la creaciˇ d'una escola tÚcnica superior de monitors especialitzats amb vol lliure, on anualment es celebra campionats, con el Campionat Mundial de vol lliure.

 

 

Punts d'interŔs:

El castell d'Ager, documentat el 992.Queden importans restes de les muralles que protegien el turonet on hi havia el castell i la Colegiata d'Ager (Sant Pere). D'aquesta se'n conserven restes de l'eglesia (s. XII ) de tres naus capšades per tres absis, amb un claustre gotic. En sˇn originaries pintures murals exposades al MAC i capitells del Museu DiocesÓ de Lleida.

 


GuÓrdia de Noguera

L'antic municipi de GuÓrdia de Noguera, estÓ situat entre la conca de Tremp, al nord, la serra del Montsec al sud, la Noguera Pallaresa a l'est i el municipi de Sant Esteve de la Sarga a l'oest.

Al 1972 hi fou unit el municipi de Mur: aquest nou municipi rebÚ el nom de Castell de Mur. Al poble de GuÓrdia de Noguera es troben restes del seu antic castell que, cap al 958, era del comte del Pallars Ramon III, el qual passÓ a diferents senyories i jurisdiccions fins que posterioment els comtes del Pallars JussÓ, en restitucio de les usurpacions fetes pels seus avantpassats, cediren a Sant Ot, bisbe d'Urgell, i al capÝtol de Tremp el castell de GuÓrdia. A l'esglÚsia de Mur s'hi trobaren unes valuoses pintures romÓniques, datades de l'any 1150, les quals es troben ara al Museu d'Art de Boston.

L'agricultura continua essent, avui dia, l'activitat econ˛mica predominant.

Pobles agregats: Cellers, Santa Ll˙cia, Collmorter, el MeŘll.Santuari de Santa Maria de Mur:

Santuari de Mur

- Santuari de Santa Maria de Mur -

 Antigua can˛nica amb forma de basilica romana de la qual sols resten, en relatiu bon estat, l'eglesia (consagrada el 1069 ). Originariament de tres naus, capšades per tres absis semicirculars, una d'elles transformada en un segiut de capelles, i el calustre, de planta rectangular. Declarada monument historic-artistic.

 


Gavet de la Conca

Aquest municipi estÓ situat a la part meridional del la Conca de Tremp, formant lÝmit amb la Noguera Pallaresa, a l'oest, i la serra de Comiols a l'est.

En el poble enrunat de Sant Miquel de la Vall hi trobem el castell de Sant Miquel.

Pobles agregats: Fontsagrada, Sant Cerni, Sant MartÝ de la Vall, Sant Miquel de la Vall, Sant Crist˛fol i Aransis.

 


Vilanova de MeiÓ

El poble fou fundat durant la primera meitat del segle XI per un priorat benedictÝ. Aquests priors exerciren la jurisdicciˇ civil i l'eclesiÓstica sobre nombroses parr˛quies que, malgrat que pertanyen al comtat d'Urgell, hi tenen possessions els comtes de Barcelona i del Pallars.

Pobles agregats: Santa Maria de MeiÓ, Peralba.

 


Llimiana

La vila de Llimiana Ús situada en un replÓ dels contraforts occidentals del massÝs de Sant GervÓs, sobre un impressionant cingle. Limita a l'oest amb la Noguera Pallaresa, a l'est amb el municipi de Gavet de la Conca i al sud amb el Montsec de R˙bies.

El municipi de Llimiana es eminentment agrÝcola. Els conreus principals sˇn cereals i ametlles.

Vista de gran bellesa

 


La Baronia de Sant O´sme (falta foto)

 


Camarasa-Fontllonga

La poblaciˇ de Camarasa es troba situada al mig del comarca de la Noguera, als peus del riu Segre. Limita a migjorn amb la serra de Monteˇ, a tramuntana amb la serra del Montsec, a ponent la Serra de Mont-Roig i a llevant amb la serra Carbonera.

 


Tremp

Tremp

En mig de les aigŘes de Terradets i les del panta de Sant Antoni es troba Tremp, capital del Pallars JussÓ i centre estratŔgic de tota la conca .

Amb els seus 6.500 habitans, Tremp Ús el punt de d'arrencada de la majoria d'activitats comercial de tota la comarca. El seu mercat dels Dilluns tÚ bÚ merescuda fama i en ell competeixen la majoria de productes de l'horta del Pallars i de tota Lleida.

Com altres poblacions, Tremp va construir les seves primeres edificacions a l'ampar de l'eglesia de Samta Maria, que es protegien amb una muralla similar a les moltes  que van afaišionar part del vell trašat historic que a partir del segle XIV va manar Pere III.

La muralla, avui desapareguda gairebe per complet ,tenia quatre punts estratÚgics, o d'entrada a la poblacˇ, que eren coneguts con els Portals de Soldevila, Peresall, Capdevila, Sant Roc, que al mateix cop eren protegits per robustes torres de les que avui dia tres encara es poden admirar, especialment la que es troba mÚs a prop de l'eglesia parroquial, la millor conservada i que avui, en 1998, forma un bonic conjun amb l'edifici del ajuntament i l'egelsia de Santa Maria, l'altra forma part del futur Museu Comarcal del Pallars.

L'origen de l'eglesia es remunta a finals del segle X, va ser abolida a l'any 1.070 i restaurada nou despres, en ambdos casos pel comte Ramon V. La nau principal es una construcciˇ gotica amb capelles laterals i una gran absis circular. La seva plata tÚ forma de creu llatina amb dos altars, Sant Bonifaci i El Santissim a cada braš. La torre tÚ una robusta base cuadrada coronada pel campanar superior, de forma octogonal i grans finestres.

 

AllÓ , a cavall en mig dels grans massissos de la serra de Montllobar i la mes setentrional de Gurb,ens trobarem en primer lloc Tendrui . Una mica mÚs a dalt, a poca distancia, visitarem Sant Adria de la Conca, amb la seva vella eglÚsia parroquial.

Per la carretera que es dirigueix a Isona i desviar-nos per l'entrada de la central hidroelectrica. Alla justament a l'entrada, agafarem el viaro a la detra que ens apropara a Galliner i Montesquiu, el primer totalment abandonat i practicament engollit pel bosc, a igual que la petita eglÚsia de Sant Vicenš, i el segon poble, al qual arribarem per un cami en franc descens que ens portarÓ fins la mateixa falda de Sant Corneli, fron a la guerra Civil, amb la seva eglÚsia romÓnica ben coservada de Sant UrbÓ , dabsis semicircular, les terres del poble foren anegades per les aigŘes del panta de Sant Antoni, que va fer que avandonesin el poble.

 


 

Balaguer

Ciutat hist˛rica i monumental, antiga capital del Comtat d'Urgell. La monumental esglÚsia de Santa Maria, les restes del Castell Formˇs, el convent de Sant DomÚnec, el recinte emmurallat, i el Sant Crist, sˇn alguns dels interessants monuments de Balaguer.

Balaguer