|
Àger |
| Àger La major part del municipi d'Àger s'estén per tota la vall situada al sud del Montsec d'Ares. Limita a l'est amb el riu Noguera Pallaresa i a l'oest amb la Noguera Ribargorçana. Històricament trobem en la vall d'Àger assentaments ibericoromànics i aràbics; aquests últims ens indiquen la zona fronterera per la seva denominació, fins ben entrat el segle X. El castell es va mantenir fins a la guerra carlina i va haver de suportar diversos setges. En aquesta època els conreus més destacats eren les ametlles, els farratges i els cereals; si bé, fins ben entrat el segle XIX, el cultiu del cànem i del lli permeteren el manteniment dels telers. El bestiar de llana ha esdevingut l'activitat ramadera principal. Cada cop més, però, el sector turístic intenta obrir noves perspectives dins l'economia de la vall: cal destacar que en Àger se celebren, anualment, numeroses competicions d'ala delta, algunes d'elles d'abast mundial. El Montsec es una zona de gran bellesa, la cual, per la importàcia de la seva fauna i la seva flora, ha merescut a ulls de la Generalitat el reconeixement de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interes Natural (PEIN). Ager vol esdevenir la seu del vol lluire i per aquesta raó concentra les seves energies en la creació d'una escola técnica superior de monitors especialitzats amb vol lliure, on anualment es celebra campionats, con el Campionat Mundial de vol lliure. |
|
|
|
Punts d'interès: El castell d'Ager, documentat el 992.Queden importans restes de les muralles que protegien el turonet on hi havia el castell i la Colegiata d'Ager (Sant Pere). D'aquesta se'n conserven restes de l'eglesia (s. XII ) de tres naus capçades per tres absis, amb un claustre gotic. En són originaries pintures murals exposades al MAC i capitells del Museu Diocesà de Lleida. |
| Guàrdia de Noguera L'antic municipi de Guàrdia de Noguera, està situat entre la conca de Tremp, al nord, la serra del Montsec al sud, la Noguera Pallaresa a l'est i el municipi de Sant Esteve de la Sarga a l'oest. Al 1972 hi fou unit el municipi de Mur: aquest nou municipi rebé el nom de Castell de Mur. Al poble de Guàrdia de Noguera es troben restes del seu antic castell que, cap al 958, era del comte del Pallars Ramon III, el qual passà a diferents senyories i jurisdiccions fins que posterioment els comtes del Pallars Jussà, en restitucio de les usurpacions fetes pels seus avantpassats, cediren a Sant Ot, bisbe d'Urgell, i al capítol de Tremp el castell de Guàrdia. A l'església de Mur s'hi trobaren unes valuoses pintures romàniques, datades de l'any 1150, les quals es troben ara al Museu d'Art de Boston. L'agricultura continua essent, avui dia, l'activitat econòmica predominant. Pobles agregats: Cellers, Santa Llúcia, Collmorter, el Meüll.Santuari de Santa Maria de Mur:
- Santuari de Santa Maria de Mur - Antigua canònica amb forma de basilica romana de la qual sols resten, en relatiu bon estat, l'eglesia (consagrada el 1069 ). Originariament de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, una d'elles transformada en un segiut de capelles, i el calustre, de planta rectangular. Declarada monument historic-artistic.
Gavet de la Conca Aquest municipi està situat a la part meridional del la Conca de Tremp, formant límit amb la Noguera Pallaresa, a l'oest, i la serra de Comiols a l'est. En el poble enrunat de Sant Miquel de la Vall hi trobem el castell de Sant Miquel. Pobles agregats: Fontsagrada, Sant Cerni, Sant Martí de la Vall, Sant Miquel de la Vall, Sant Cristòfol i Aransis.
Vilanova de Meià El poble fou fundat durant la primera meitat del segle XI per un priorat benedictí. Aquests priors exerciren la jurisdicció civil i l'eclesiàstica sobre nombroses parròquies que, malgrat que pertanyen al comtat d'Urgell, hi tenen possessions els comtes de Barcelona i del Pallars. Pobles agregats: Santa Maria de Meià, Peralba.
La vila de Llimiana és situada en un replà dels contraforts occidentals del massís de Sant Gervàs, sobre un impressionant cingle. Limita a l'oest amb la Noguera Pallaresa, a l'est amb el municipi de Gavet de la Conca i al sud amb el Montsec de Rúbies. El municipi de Llimiana es eminentment agrícola. Els conreus principals són cereals i ametlles. Vista de gran bellesa
La Baronia de Sant Oïsme (falta foto)
Camarasa-Fontllonga La població de Camarasa es troba situada al mig del comarca de la Noguera, als peus del riu Segre. Limita a migjorn amb la serra de Monteó, a tramuntana amb la serra del Montsec, a ponent la Serra de Mont-Roig i a llevant amb la serra Carbonera.
En mig de les aigües de Terradets i les del panta de Sant Antoni es troba Tremp, capital del Pallars Jussà i centre estratègic de tota la conca . Amb els seus 6.500 habitans, Tremp és el punt de d'arrencada de la majoria d'activitats comercial de tota la comarca. El seu mercat dels Dilluns té bé merescuda fama i en ell competeixen la majoria de productes de l'horta del Pallars i de tota Lleida. Com altres poblacions, Tremp va construir les seves primeres edificacions a l'ampar de l'eglesia de Samta Maria, que es protegien amb una muralla similar a les moltes que van afaiçionar part del vell traçat historic que a partir del segle XIV va manar Pere III. La muralla, avui desapareguda gairebe per complet ,tenia quatre punts estratégics, o d'entrada a la poblacó, que eren coneguts con els Portals de Soldevila, Peresall, Capdevila, Sant Roc, que al mateix cop eren protegits per robustes torres de les que avui dia tres encara es poden admirar, especialment la que es troba més a prop de l'eglesia parroquial, la millor conservada i que avui, en 1998, forma un bonic conjun amb l'edifici del ajuntament i l'egelsia de Santa Maria, l'altra forma part del futur Museu Comarcal del Pallars. L'origen de l'eglesia es remunta a finals del segle X, va ser abolida a l'any 1.070 i restaurada nou despres, en ambdos casos pel comte Ramon V. La nau principal es una construcció gotica amb capelles laterals i una gran absis circular. La seva plata té forma de creu llatina amb dos altars, Sant Bonifaci i El Santissim a cada braç. La torre té una robusta base cuadrada coronada pel campanar superior, de forma octogonal i grans finestres. |
| Allà , a cavall en mig dels grans
massissos de la serra de Montllobar i la mes setentrional de Gurb,ens trobarem en primer
lloc Tendrui . Una mica més a dalt, a poca distancia, visitarem Sant Adria de la Conca,
amb la seva vella eglésia parroquial. Per la carretera que es dirigueix a Isona i desviar-nos per l'entrada de la central hidroelectrica. Alla justament a l'entrada, agafarem el viaro a la detra que ens apropara a Galliner i Montesquiu, el primer totalment abandonat i practicament engollit pel bosc, a igual que la petita eglésia de Sant Vicenç, i el segon poble, al qual arribarem per un cami en franc descens que ens portarà fins la mateixa falda de Sant Corneli, fron a la guerra Civil, amb la seva eglésia romànica ben coservada de Sant Urbà , dabsis semicircular, les terres del poble foren anegades per les aigües del panta de Sant Antoni, que va fer que avandonesin el poble. |
|
| Balaguer Ciutat històrica i monumental, antiga capital del Comtat d'Urgell. La monumental església de Santa Maria, les restes del Castell Formós, el convent de Sant Doménec, el recinte emmurallat, i el Sant Crist, són alguns dels interessants monuments de Balaguer. |
|
